"Superlative praxis", Oriol Vilanova

L'exposició de l'Oriol Vilanova era complicada i necessitaves fer una reflexió sobre el que representava. A l'entrada t'adones que la sala es força buida i el que més et crida l'atenció son els llibres del fons.
L'Oriol va recopilar els llibres del Guinnes World Record de tots els anys (des de el 1955 fins al 2010) i els habia posar en ordre, com  si fos una biblioteca. Però la seva exposició no constava només d'això. La Gloria ens va explica que habia creat una bandera -que podia ser d'un país (va dir)- amb supelatius en anglès. També hi habia uns taburets amb uns llibres que ell mateix habia editat afegint-hi tots els superlatius que podia. En una paret podiem veure unes postals enmarcades de l'home més petit del món, l'home més gran del món i la dona més peluda del món.
No em va agradar gaire l'exposició perquè em sembla pobre, però em va semblar molt curiós poder observar com evolucionaven els llibres dels Guinnes World Record: la seva portada, la forma i la grandaria.