Objecte vell: Molts cops m’he fixa’t que a l’estació de Sant Celoni hi ha una via, uns rails mig amagats a terra i per la vegetació. Hem sembla molt curiós com pot representar el pas del temps i l’avenç de la tecnologuia.
13 de març 2010
Objecte nou + vell
Objecte nou: Cada dia que vaig cap al institut puc veure una cosa cada dia diferent, cada dia nova. Els núvols. Aquests mai són iguals cada dia canvien. De forma, de color, de densitat. Canvien amb el vent que juga amb elles i se les emporta lentament i les va deforman.
Objecte vell: Molts cops m’he fixa’t que a l’estació de Sant Celoni hi ha una via, uns rails mig amagats a terra i per la vegetació. Hem sembla molt curiós com pot representar el pas del temps i l’avenç de la tecnologuia.
Objecte vell: Molts cops m’he fixa’t que a l’estació de Sant Celoni hi ha una via, uns rails mig amagats a terra i per la vegetació. Hem sembla molt curiós com pot representar el pas del temps i l’avenç de la tecnologuia.
"Pura bellesa", John Baldessari
Juntament amb l’exposició de Rodney Graham vam poder veure aquesta altre de John Baldessari.
Vaig poder observar que utilitzava sovint la fotografia. Amb ella jugava molt amb les diferents formes geomètriques. També va fer algunes series de fotografies en moviment.
“Trying Te Roll A Hoop In A Perfect Circle” 1972 – 1973
Aquesta obra em va cridar bastant l’atenció ja que amb la forma rectangular de les fotografies intentava formar un gran cercle.
12 de març 2010
Els mons de la Coraline
El passat dia 4 de març vam anar a Barcelona per veure la pel·lícula "Els mons de la Coraline".
És una pel·lícula que succeeix entre dons mons com altres clàssics com "Alicia en el país de las maravillas" o "El mago de Oz".
La Coraline viatja a aquest altre món a travès d'una petita porta del Palau Rosa (Pink Palace), la seva nova casa. Al principi de la pel·lícula nomes pot viatjar per la nit, quan els ratolins saltaires del veí arriben a la seva habitació. Aquest altre món es com un mirall, un món invertit. Tot el que no li agrada a la Coraline en aquell altre món no existeix. Allà té tot el que en el món real no pot tenir i se sent feliç, tot i que sempre torna.
És una pel·lícula que succeeix entre dons mons com altres clàssics com "Alicia en el país de las maravillas" o "El mago de Oz".
La Coraline viatja a aquest altre món a travès d'una petita porta del Palau Rosa (Pink Palace), la seva nova casa. Al principi de la pel·lícula nomes pot viatjar per la nit, quan els ratolins saltaires del veí arriben a la seva habitació. Aquest altre món es com un mirall, un món invertit. Tot el que no li agrada a la Coraline en aquell altre món no existeix. Allà té tot el que en el món real no pot tenir i se sent feliç, tot i que sempre torna.
3 de març 2010
"A través del bosc", Rodney Graham
El passat dia 27 de febrer ens vam dirigir cap al MACBA. Allà vam tenir l'ocació de veure aquesta exposició de Rodney Graham que englobava tota la seva obra.
La primera sala era una cambra fosca amb una pantalla. Si te la miraves una estona a la pantalla hi podies veure un bosc, un paisatge nocturn, il·luminat per un far potent del que podria ser un helicopter. Al llarg de la seva obra podem observar diverses vegades aquest element com el centre. Més endavant la seva obra es decantava de element i pasava als llibres com a centre d'experimentació. Pel que vaig veure es centrava molt a l'enquadernació, la portada dels llibres. La presentació tenia que ser molt important per ell. Finalment podiem observar fotografies i diversos quadres pintats per ell mateix.
Com podeu imaginar, la seva obra a variat molt al llarg de la seva vida i no es conforma en avarcar només una branca de l'art.
"Dead flowers in my studio" 2009
L'obra mencionada es la que he escollit d'aquesta exposició.
Es tracta d'una fotografia, amb enquadrament vertical.
Al centre podem veure una gerra plena d'aigua amb un ram de flors pansit. Al voltan d'aquest símbol central podem observar el caos que hi ha el seu estudi (segons el títol). Pots bruts, pincells, pintura per tot arreu.
La primera sala era una cambra fosca amb una pantalla. Si te la miraves una estona a la pantalla hi podies veure un bosc, un paisatge nocturn, il·luminat per un far potent del que podria ser un helicopter. Al llarg de la seva obra podem observar diverses vegades aquest element com el centre. Més endavant la seva obra es decantava de element i pasava als llibres com a centre d'experimentació. Pel que vaig veure es centrava molt a l'enquadernació, la portada dels llibres. La presentació tenia que ser molt important per ell. Finalment podiem observar fotografies i diversos quadres pintats per ell mateix.
Com podeu imaginar, la seva obra a variat molt al llarg de la seva vida i no es conforma en avarcar només una branca de l'art.
"Dead flowers in my studio" 2009
L'obra mencionada es la que he escollit d'aquesta exposició.
Es tracta d'una fotografia, amb enquadrament vertical.
Al centre podem veure una gerra plena d'aigua amb un ram de flors pansit. Al voltan d'aquest símbol central podem observar el caos que hi ha el seu estudi (segons el títol). Pots bruts, pincells, pintura per tot arreu.
Guarderia
Quan va arribar la data posada per dur a terme aquest projecte, ningú el podia fer. No eren sufienment bons, ni estaven ben presentats.
Vam tenir sort, era un dia de sol, calurós per ser desembre. Quan vam arribar a la guarderia, la majoria, no saviem que fer. Jo hem vaig dedicar a fer fotografies a la gent, mentres preparaven la "performance".
Els escénics van fer una actuació per a tothom i desprès va començar la gresca. La pintura corria amunt i avall del pati de l'escola.
Quan la cerimonia va concluir, ens vam veure tots pintats de dalt a baix.
Va ser una experiència molt... molt...
divertida
enriquidora
diferent
emotiva
bruta
riallera
preciosa
John Cage
El dia 3 de desembre vam anar al MACBA a veure l'exposició de John Cage, titulada "L'anarquia del silenci de John Cage i l'art experimental".
Al llarg de la visita guiada ens van explicar com va evolucionar la seva obra i la seva forma de pensar i actuar. No va ser gaire reconegut, pel fet que la gent no entenia la seva obra, però sense saber-ho va canviar el curs de la música i el seu estil. Amb l'anomenat "piano preparat" va crear una dinamica de so que va ser la font d'inspiraciño per a molts altres. Vam passar també per l'època del silenci on va crear una obra musical titulada "4' 33''", el temps que duraba el silenci. La seva ideologia era la de no posar barreres ni regles a res així que aquesta obre va anar evolucionant fins al punt que podia durar els temps que els músics volguessin. Més endavant vam veure l'etapa de l'atzar, on utilitzava técniques d'atzar simples i complexes crean tota mena de composicions musicals. Cage va voler que la gent sapigués de la seva obra i es va presentar a un programa de televisió on va presentar una de les seves peces musicals.
Al finalitzar l'exposició, el guia, ens va animar a participar en una mena d'experiment musical. Cadascú feia sorolls amb objectes o amb el cos i una màquina ho recopilava. Aquesta màquina reproduia els sons en bucle crean una curiosa melodia. Va ser divertit.
Al llarg de la visita guiada ens van explicar com va evolucionar la seva obra i la seva forma de pensar i actuar. No va ser gaire reconegut, pel fet que la gent no entenia la seva obra, però sense saber-ho va canviar el curs de la música i el seu estil. Amb l'anomenat "piano preparat" va crear una dinamica de so que va ser la font d'inspiraciño per a molts altres. Vam passar també per l'època del silenci on va crear una obra musical titulada "4' 33''", el temps que duraba el silenci. La seva ideologia era la de no posar barreres ni regles a res així que aquesta obre va anar evolucionant fins al punt que podia durar els temps que els músics volguessin. Més endavant vam veure l'etapa de l'atzar, on utilitzava técniques d'atzar simples i complexes crean tota mena de composicions musicals. Cage va voler que la gent sapigués de la seva obra i es va presentar a un programa de televisió on va presentar una de les seves peces musicals.
Al finalitzar l'exposició, el guia, ens va animar a participar en una mena d'experiment musical. Cadascú feia sorolls amb objectes o amb el cos i una màquina ho recopilava. Aquesta màquina reproduia els sons en bucle crean una curiosa melodia. Va ser divertit.
30 de nov. 2009
Homenatge a Tim Burton
Tim Burton és un home que no es dedica només a una cosa. És director, productor, escriptor y disenyador. La majoria de les seves películes són ambientades en mons imaginaris plens d'elements gótics. Sobint treballa amb Johnny Deep, el músic Danny Elfman i la seva companya sentimental Helena Bonham Carter.
La seva película mes recent és Sweeney Todd: El barbero demoniaco de la calle Fleet.
Les películes que ha dirigit són:
- Vincent (1982) - cortometraje
- Luau (1982) - cortometraje
- Hansel y Gretel (1982) - mediometraje
- Frankenweenie (1984) - mediometraje
- La Gran Aventura de Pee-wee (1985)
- Beetlejuice (Bitelchus) (1988)
- Batman (1989)
- Edward Scissorhands (1990)
- Batman Returns (Batman vuelve, Batman regresa) (1992)
- Ed Wood (1994)
- Mars Attacks! (1996)
- Sleepy Hollow (1999)
- The World of Stainboy (2000) - (miniserie emitida por Internet)
- El Planeta de los Simios (2001)
- Big Fish (2003)
- Charlie y la Fábrica de Chocolate (2005)
- Corpse Bride (2005)
- Sweeney Todd. El barbero demoniaco de la calle Fleet (2007)
- Alicia en el país de las maravillas (2010) — En fase de post-producción
- Dark Shadows (2011)
- Frankenweenie (2012) - Remake en fase de pre-producción
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
