30 de nov. 2009

Homenatge a Tim Burton

Tim Burton és un home que no es dedica només a una cosa. És director, productor, escriptor y disenyador. La majoria de les seves películes són ambientades en mons imaginaris plens d'elements gótics. Sobint treballa amb Johnny Deep, el músic Danny Elfman i la seva companya sentimental Helena Bonham Carter.
La seva película mes recent és Sweeney Todd: El barbero demoniaco de la calle Fleet.


Les películes que ha dirigit són:
  • Vincent (1982) - cortometraje
  • Luau (1982) - cortometraje
  • Hansel y Gretel (1982) - mediometraje
  • Frankenweenie (1984) - mediometraje
  • La Gran Aventura de Pee-wee (1985)
  • Beetlejuice (Bitelchus) (1988)
  • Batman (1989)
  • Edward Scissorhands (1990)
  • Batman Returns (Batman vuelve, Batman regresa) (1992)
  • Ed Wood (1994)
  • Mars Attacks! (1996)
  • Sleepy Hollow (1999)
  • The World of Stainboy (2000) - (miniserie emitida por Internet)
  • El Planeta de los Simios (2001)
  • Big Fish (2003)
  • Charlie y la Fábrica de Chocolate (2005)
  • Corpse Bride (2005)
  • Sweeney Todd. El barbero demoniaco de la calle Fleet (2007)
  • Alicia en el país de las maravillas (2010) — En fase de post-producción
  • Dark Shadows (2011)
  • Frankenweenie (2012) - Remake en fase de pre-producción

26 de nov. 2009

DESTINO: WOODSTOCK

El dimecres 24 de novembre vam anar a l'Esbarjo de Cardedeu a veure una pel·lícula, Destino: Woodstock.
Al principi no hem va semblar gaire bona, però a mesura que anava avançant la història hem sembava molt més interessant. Era una mostra de llibertat, de la intenció de crear alguna cosa gran per la pau. La gent allà era lliura i feia el que bolia respectant-ho tot.



¡WONDERFUL!

21 de nov. 2009

2 de nov. 2009

ÍMBRIC




Pep Duran és un artista català, que es dedica sobretot a l’escenografia i a l’escultura. Fa que cada exposició seva sigui única i irrepetible pel fet que utilitza materials que agafa d’aquell mateix entorn, que troba al magatzem del lloc o que demana i fa servir només en aquella exposició. A part, no només penja les seves obres, ja creades, com collages sinó que crea tot un ambient, crea una escena determinada que transmeti als espectadors sensacions més intenses.
El dia 29 d’octubre vam anar a veure l’exposició ÍMBRIC, de Pep Duran, al museu Arxiu Tomàs de Cardedeu. Era una instal·lació fetes, en major part, per materials reciclats, arreplegats de diferents llocs, que donava vida a l’exposició. Cada tros de fusta tenia una història i havia format part de la vida de gent, i ara passava a ser part d’una altra escena.
La tècnica feta servir era el collage. No només enganxava fotografies sinó que també feia servir els parquets i els fustes. Cada collage estava unit a tots els altres per una dèbil línia de llapis pintada a la paret. 



15 d’oct. 2009

Storybook

He escanejat el storybook però no es veu gaire bé. Escriure cada imatge al costat.









1. Ulls d'ella vist en primer pla. La resta de la cara esta tapada per el diari. PLA DETALL


2. Vista del tronc i part del cap per sota dels ulls. PLA MITJA


3. El diari amb pàgines en blanc i ella escriu paraules. PRIMER PLA / PLA GENERAL


4. Vista de la pàgina amb els noms de la classe i una foto junts, al costat de la foto la paraula records. PRIMER PLA


5a. Vista de mitja cara i una part del llibre amb una llàgrima. PLA DETALL


5b. Sentada llegint el diari o passant les pàgines. PLA GENERAL


6. Ella de fons caminant cap al diari en PRIMER PLA


*L'storybook no ens va servir de gaire per fer les fotos, ja que vam improvitsar bastant a l'hora de fer-les.

Pluja d'idees

-Vestit vermell.
-Màscara blanca.
-Rellotge.
-Fons negre.

-Riu, moltes fulles.
-Tarde, llum de tardor.
-Cos estirat.
-Mocador.

-Vestit blanc no.

-Fusió amb un arbre gran.

-Gat de fons.

*Aquesta entrada l'aniré editan. Les idees que tingui les anire posan aquí.

Com mirem. Imatge RU 9 i 10


Com mirem. Imatge RU 8


Com mirem. Imatge RU 7



Enquadrament horitzontal. Vaig voler mostrar nomes el tros del marc os s’ajuntaven tots els trossos de fusta que fan de “vidre” de la finestra. Els quadrats que estan en diagonal tenen colors semblants. És un punt de vista frontal una mica inclinat amb un pla detall del marc de la finestra. Poca profunditat de camp.

Com mirem. Imatge RU 6



Enquadrament vertical. Aquesta foto em va sembla molt interessant perquè recollia un aspecte diferent de la paret i l’element clau, la canonada. Els dos elements lligats. És un pla frontal una mica contrapicat i la distància un pla sencer. Poca profunditat de camp com a la majoria. Colors grisosos i apagats.

Com mirem. Imatge RU 5



Imatge amb un enquadrament vertical. A la imatge he volgut contrasta la natura amb la creació artificial. Vaig agafar com imatge principal les flors silvestres del terra i de fons una canonada oxidada. És un punt de vista frontal de les flors i un primer pla d’aquestes encara que l’element del tema que vaig escollir té un segon pla mig. També te poca profunditat de camp, altre vegada per la paret. Colors de fons foscos i apagats, i el color de les flors viu.

Com mirem. Imatge RU 4




Aquesta foto té un enquadrament vertical. La canonada arribava fins al terra però nomes vaig agafar el tros que em semblava més interessant, la part superior. Aquesta foto la vaig fer perquè des de lluny, el tros de la paret pintat amb esprai blanc, semblava fum que sortia de la canonada i em va fer gracia. A l’esquerre es veu un tros de porta que no te gaire sentit a la imatge. Te un  punt de vista tres quarts que permet visionar millor la canonada i la distància es de pla mig. Te poca profunditat de camp, com la majoria de les imatges, perquè esta en una paret. Té un efecte òptic que és, com he dit abans, la sensació de fum.

14 d’oct. 2009

Com mirem. Imatge RU 3



La imatge te un enquadrament vertical. Dintre de l'enquadre es veu dos parets diferents, una finestra i a la part interior d'aquesta un tros d'un graffiti. Es un pla frontal de la paret i la finestra amb un pla mig. Te poca profunditat de camp ja que la vista es limita a la paret. Al tros de paret de l'esquerra es blanc i fa que resalti el fons de la finestra on no esta el graffiti. Aquest es de diversos colors i contrasta amb l'aspecte antic de les parets de fora.

13 d’oct. 2009

Com mirem. Imatge RU 2



La imatge mostrada també te un enquadrament horitzontal. A la imatge nomes es pot veure la part inferior de la finestra perquè hem va sembla la part més interessant. A l’esquerra, abans de la finestra, es veu un tros de paret, perquè així fa un contrast de color amb el marc de la finestra. El punt de vista seria un tres quarts molt exagerat amb un pla mig. La profunditat de camp a l’esquerra es molt menor a la dreta on arriba molt lluny.

8 d’oct. 2009

Com mirem. Imatge RU 1


 Aquesta imatge esta enquadrada de forma horitzontal. Es una canonada que es veia per un forat al qual estava a la cantonada d’una paret. Vaig voler que només es veies la canonada perquè era el tema principal que havia escollit per fer les fotografies. La canonada queda al costat dret de la imatge pel simple motiu que era la millor vista que podia tenir d’aquesta en el poc espai que el forat hem proporcionava. El punt de vista seria un pla tres quarts amb un primer pla de l’objecte escollit. No hi ha gaire profunditat de camp ja que la visió es talla amb una paret. El color de la canonada es vermell viu però ja desgastat pel temps, amb òxid.



Fragment de "El gato negro"

    No espero ni pido que alguien crea en el extraño aunque simple relato que me dispongo a escribir. Loco estaría si lo esperara, cuando mis sentidos rechazan su propia evidencia. Pero no estoy loco y sé muy bien que esto no es un sueño. Mañana voy a morir y quisiera aliviar hoy mi alma. Mi propósito inmediato consiste en poner de manifiesto, simple, sucintamente y sin comentarios, una serie de episodios domésticos. Las consecuencias de esos episodios me han aterrorizado, me han torturado y, por fin, me han destruido. Pero no intentaré explicarlos. Si para mí han sido horribles, para otros resultarán menos espantosos que barrocos. Más adelante, tal vez, aparecerá alguien cuya inteligencia reduzca mis fantasmas a lugares comunes; una inteligencia más serena, más lógica y mucho menos excitable que la mía, capaz de ver en las circunstancias que temerosamente describiré, una vulgar sucesión de causas y efectos naturales.


El gato negro, Edgar Allan Poe